Hipèrion - Alemania - Grècia

Temple d'Apolon. Corint, 1996                                                                                                                   Foto Eduard Olivella                       

Davant de l'escarni al que ha sotmés i sometrá Alemania a Grecia nomes se m`acut  fer-vos esment de les pàgines escrites per el poeta aleman Hölderlin cap a 1795...

                                                   HIPÈRION A BEL.LARMÍ

La terra estimada de la patria torna a donar-me joia i dolor. Ara pujo cada matí a la carena de l'istme de Corint, i, com l'abella entre flors, sovint la meva ánima s'envola d'una banda a l'altra de les mars que a la dreta i a l'esquerra refresquen els peus de les meves muntanyes roents.
En especial l'Una d'aquestes dues badies m'hauria donat joia, si hagués estat on sóc mil anys enrera.

Ruines i Acrocorint dalt del rocam. Corint, 1996                                                 Foto Eduard Olivella         

Com un semidéu triomfant, aquí, entre els ermots gloriosos de l'Helicó i el Parnàs, on l'alba juga a enrogir centenars de crestes nevades, i la plana paradisíaca de Sició, onejava el golf esplendorós fent entrada vers la ciutat de la joia, vers la jove Corint, i abocava davant la seva estimada la riquesa del botí de totes les campanyes.

Corint, 1996                                                                Foto Eduard Olivella         

Però de què em serveix tal cosa? La udoladissa del xacal, que entre els pilots de pedra de l'Antiguitat entona salvatges càntics funerals, em desvetlla dels meus somnis.

Feliç l'home a qui una pàtria esponerosa alegra i envigoreix el cor! A mi, quan algú em fa pensar en la meva, és com si em llencessin a una bassa de llot, com si tanquessin damunt meu la tapa del taüt; i quan algú m'anomena grec, és com si em fermessin la gola amb el collar d'un gos.

I mira, Bel·larmí meu! si a vegades m'escapava un mot d'aquests o si el despit em feia pujar les llàgrimes als ulls, se m'acostaven aquests savis senyors de tan grata presència fantasmal entre vosaltres els alemanys, aquests dissortats a qui un esperit adolorit justament els va bé per a aplicar-li llurs sentències, i amb aires de satisfacció es dignaven a aconsellar-me dient: No et planyis, actua!
Oh, tant de bo no hagués actuat mai! de quanta esperança més no seria ric!...
Sí, oblida que hi ha homes, cor freturós, escomès, mil vegades atiat! i torna a allà d'on sortires, als braços de la natura, la immutable, silenciosa i bella.

De Hipèrion o l'ermità a Grècia. Llibre Primer.

Friedrich Hölderlin 1770-1843

Traducció Ricard Torrents

Temple d'Apolon. Corint, 1996                                          Foto Eduard Olivella         

Potser m'ha quedat massa trist...