miércoles, 23 de octubre de 2013

PENSANT EN TONI

Ja fa mes d'una setmana que en Toni ha marxat. Potser no calia que fos tan aviat. I ho ha fet a la callada, com moltes de les altres coses en la seva vida. Ha marxat però no ens ha deixat. El tindrem en la seva obra, nosaltres i em penso que moltes generacions esdevenidores.

Després de més de trenta anys d'amistat em dol que en Toni no hagi tingut ningú al costat en el moment cabdal d'entrar en el cuarto fosc definitiu. Si naixem voltats de gent, seria obligat de morir en la mateixa situació.
He reunit unes quantes imatges trobades al meu arxiu, quasi totes fetes en els diversos viatges que compartirem cap a Arles als estius dels vuitantes i norantes. Que valgui com a
prova d'amistat i petit homenatge.


Toni Catany a la Cour de l'Hotel d'Arlatan. Arles, 1980                                                                                foto Eduard Olivella                                                                










Toni Catany amb no se qui, parlant de flors (!), Arles 1980                                                                          foto Eduard Olivella

América Sánchez, Carlos Pazos, Eduard Olivella, Toni Catany. IEFC Barcelona, 1981.                              foto Rosa Sabadell

Toni Catany , Arles 1989.                                                                                                                         foto Eduard Olivella

Toni Catany amb José Luís Santalla. Arles, 1994.                                                                                          foto Eduard Olivella

Andrés Gamboa de Lunwerg  amb Toni Catany, quan li concediren el premi "European Publishers Award" pel llibre "Life and still life". Cour de L'Espace Van Gogh, Arles 1997.


També hi poso un curt video informal fet amb el mòbil el dia de la inauguració de l'exposició "D'ara endavant" a Santa Mònica. L'he netejat i editat una mica. En Toni hi expressa la seva opinió sobre la mostra, parlant amb Pep Rigol i, entre bromes, també parla, amb l'accent illenc que el caracteritzava, de la seva fundació en termes bastant astoradors. I s'acomiada.

L'any 2013 ens està deixant una mica més sols ( Bigas, Miquel, Toni, Elvira, Formiguera...).
I acabo, no tinc esma d'escriure res més.
Us deixo amb el somriure d'en Toni Catany.



video


Versión en Español

Pensando en Toni.
Ya hace más de una semana que Toni se ha marchado. Quizás no hacía falta que fuera tan pronto. Y lo ha hecho a la chita callando, como muchas de las otras cosas en su vida. Ha marchado pero no nos ha dejado. Lo tendremos en su obra, nosotros y pienso que muchas generaciones venideras.
Después de más de treinta años de amistad me duele que Toni no haya tenido nadie al lado en el momento capital de entrar en el cuarto oscuro definitivo. Si nacemos rodeados de gente, sería obligado morir en la misma situación.
He reunido unas cuántas imágenes encontradas en mi archivo, casi todas tomadas en los diversos viajes que compartimos hacia Arles a los veranos de los 80's y 90's. Que valga como
prueba de amistad y pequeño homenaje.

También pongo un corto video informal hecho con el móvil el día de la inauguración de la exposición "De ahora en adelante" en Santa Mònica. Lo he limpiado y editado un poco. Toni expresa su opinión sobre la muestra, hablando con Pep Rigol y, entre bromas, también habla, con el acento isleño que lo caracterizaba, de su fundación en términos bastante sorprendentes. Y se despide.

El año 2013 nos está dejando algo más sólos ( Bigas, Miquel, Toni, Elvira, Formiguera...).
Y acabo, no tengo ánimo para escribir nada más.

Os dejo con la sonrisa de en Toni Catany.



No hay comentarios:

Publicar un comentario