lunes, 27 de febrero de 2012

VENECIA, VENECIA...


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella


Aquest es el tercer lliurament relacionat amb la exposició sobre el  Centre Internacional de Fotografia de Barcelona al MACBA que encara es pot veure fins al 20 de Maig. Les fotos que avui us presento forman part d'un més extens treball sobre la ciutat de Venecia que vaig fer durant l'abril de 1972. Algunes les vaig incloure en la projecció que vaig fer al CIFB. Al mateix temps tenia una exposició a la Galeria Procés al carrrer Sant Eusebi nº7 a Sant Gervasi i que duia en Idili Tapia i la seva dona i que vaig titolar "Imatges Retrobades" perque eran una mena de recull de les fotos que habia fet anys abans.
Esta es la tercera entrega relacionada con la expsición sobre el Centre Internacional de Fotografía de Barcelona en el MACBA que aún se puede ver hasta el 20 de Mayo. Las fotos que hoy os presento forman parte de un más extenso trabajo sobre la ciudad de Venecia que hice durante el mes de Abril de 1972. Algunas las incluí en la proyección que se dió en el CIFB. Simultáneamente tenía un exposición en la Galería Procés de la calle Sant Eusebi nº7 en el barrio de Sant Gervasi, impulsada por Idil.li Tapia y su mujer, y que titulé "Imágenes Reencontradas" porque eran una especie de recuento sobre las fotos que había tomado hasta entonces.




Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella

La selecció d'ara de imatges l'he fet per mostrar el que em va atreure d'aquella primera visita a la mítica ciutat. Tothom que pensa en Venecia te present l'aspecte històric, arquitectònic, artístic i melangiós, una mica babau, de la ciutat dels canals i la imatge mundial del lloc es basa en el seu potencial turístic. Pero a mi m'atreia indagar sobre els venecians: on eran, on vivian, que feian, com es vivía en una ciutat que es un parc turistic integral.
La presente selección de imágenes la he preparado para mostrar lo que me atrajo de aquella primera visita a la mítica ciudad. Quien piensa en Venecia tiene presente el aspecto histórico, arquitectónico, artístico y melancólico, un poco bobo, de la ciudad de los canales y la imagen mundial del lugar se basa en su potencial turístico. Pero a mi me atraía indagar acerca de los venecianos: donde estaban, donde vivían, que hacían, como se vivía en una ciudad que es un parque turístico integral. 


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella






Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella


Vaig descobrir que a Venecia hi vivia relativament poca gent; a la nit un desert fora dels punt forts turístics. La gent que feia que la ciutat funcionés vivía principalment a terra ferma, a Mestre, una ciutat bastant anónima just a la riba de la llacuna. La major part dels edificis estaban desocupats en un estat de conservació precari o be acollien petits hotels o albergs. Els hotels de luxe i les coleccions d'art invadían els espais dels vetustos palaus que pugnan el migrat espai amb una multitud de temples i convents tots amb el seu "campo" al davant. I un coquetó teatre de l'opera amb embarcador per a gòndoles. Tot i aixó la ciutat disposaba de un xarxa de botigues i de mercats com quansevulga altre.
Descubrí que en Venecia vivía relativamente poca gente; de noche un desierto fuera de los puntos fuertes turísticos. La gente que hacía que la ciudad funcionara vivía en su mayor parte en tierra firme, en Mestre, una ciudad bastante anónima al borde de la laguna. La mayor parte de los edificios estaban desocupados en un estado de conservación precario o bien acogían pequeños hoteles o albergues. Los hoteles de lujo y las colecciones de arte invadían los espacios de los vetustos palacios, que peleaban el escaso espacio con la multitud de templos y conventos cada uno con su "campo" en frente. Y un coqueto teatro de la ópera con embarcadero de góndolas. A pesar de esto la ciudad disponía de una red de tiendas y de mercados como cualquier otra.


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                               foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                      foto Eduard Olivella 


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella


Els venecians a Venècia es diferenciaban, als meus ulls, de la massa de turistes atrafegats perque caminaban (caminan) sense cap pressa, amb una certa parsimonia, pujant i baixant pacientment els inombrables pontets que superan el canals solcats per tota mena d'embarcacions adaptades a les necessitats de la vida qüotidiana. Em va donar la sensación de que habian adoptat una manera de viure que feia transparents als turistes. I ells eran transparents també pels visitants en ramat.
Em va costar trobar nens, i joves indígenes que no fossin cambrers pero ho vaig aconseguir en els petits tallers i a les "botegue". A més, els cartells de les diverses opcions polítiques en campanya electoral feien un contrast amb l'entorn  que em produia una certa emoció, jo que arribaba d'un pais que encara es llevaba cada dia amb una dictadura al carrer.
Los venecianos en Venecia se diferenciaban, bajo mis ojos, de la masa de turistas ajetreados porque caminaban (caminan) sin ninguna prisa, con cierta parsimonia, subiendo y bajando pacientemente de los innumerables puentecitos que superan los canales surcados por toda clase de embarcaciones  adaptadas a les necesidades de la vida cotidiana. Me dio la sensación de que habían adoptado una manera de vivir que hacia transparentes los turistas. Y ellos también eran transparentes para los visitantes del rebaño.
Me costó encontrar niños, y jóvenes indígenas que no fuesen camareros pero los conseguí en los pequeños talleres y "bottege". Además los carteles de las diferentes opciones políticas en campaña electoral daban un contraste que me producía una cierta emoción, yo que llegaba de un país que aún se levantaba cada día con un dictadura en la calle.


Venecia, 1972                                                         foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                          foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                              foto Eduard Olivella 

Venecia, 1972                                                                     foto Eduard Olivella 


Part de les imatges que podeu veure estan fetes amb una càmera de format mitg (Yashika, còpia a preu mòdic del la Rolleiflex binocular) que em va deixar en Vladi de Semir, company de fatigues fotogràfiques i d'altra mena d'aleshores.
Parte de las imágenes que podeis ver fueron tomadas con una cámara de formato medio (Yashika, copia a precio módico de la Rolleiflex binocular)  que me prestó Vladi de Semir, compañero de fatigas fotográficas y de otras especies por aquel entonces.


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella






El CIFB em va editar una postal, ara esgrogeida, amb una imatge que volia simbolitzar la Venecia a l'ombra, lluny de les lluminaries del turisme.
El CIFB me editó una postal, ya amarillenta, con una imagen que quería simbolizar la Venecia a la sombra, lejos de los oropeles del turismo.


lunes, 13 de febrero de 2012

EL PARC A LA TARDA El parque por la tarde

Tal com deia al primer post, avui us presento les fotos del set  "El parc a la tarda" que també es van veure al "Jueves Fotogràfico" del CIFB del dia 19 de Juny de 1980.
Según  anuncié en el primer post, hoy os presento las fotos del set "El parc a la tarda" que también se vió en el "Jueves Fotográfico" del CIFB del dia 19 de Junio de 1980.

                                                                        foto Eduard Olivella





Aquesta es la invitació que vaig enviar pel meu compte. La foto es feta a Madrid el 1968 a la "Ciudad Universitaria" on jo estudiaba. Les lletres me les va dissenyar en Vicenç Viaplana.
Esta es la invitación que mandé por mi cuenta. La foto fue tomada en Madrid en 1968, en la "Ciudad Universitaria" donde yo estudiaba. Las letras me las diseñó Vicenç Viaplana.


Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

A l'entrar al parc encara plovisquejaba. Ara no recordo d’on venia, potser del Born, de Maeght, pero sí que recordo que feia fred i era quasi fosc. L’hora del capvespre on tot es transforma. La llum somorta de la tarda d’hivern d’un cel que fa de teló de fons a un decorat fosc d’alcines, plàtans despullats i palmeres esponeroses, puntejat pels llums del fanals. M’endinso pels camins sinuosos ritmats de bancs deserts. No m’han agradat mai com a escenari de les meves fotos els parcs de dibuix geomètric, els parcs francesos, cartesians. Prefereixo les disposicions mes naturalistes, una mica salvatjes, el que es coneix com English Garden. Els anglesos tracten aquestes natures construides que son els parcs produint una mimesi de la natura feréstega. Molts cops aquests parc son un tros de natura amb unes poques intervencions. Hi ha recons del Parc de la Ciutadella que responen a aquesta disposició barrejats amb altres de geométrics. L’origen militar del nucli central del parc en pot ser el reponsable. Sigui el que sigui m’hi enfoso i començo a fer fotos.
Al entar en el parque aún lloviznaba. Ahora no recuerdo de dónde venía, puede que del Born, de Maeght, pero si que recuerdo que hacía frío estaba casi oscuro. La hora del atardecer cuando todo se transforma. La luz mortecina de la tarde de invierno de un cielo que hace de telón de fondo a un decorado oscuro de encinas, plátanos desnudos y palmeras frondosas, punteado por las luces de las farolas. Me adentro por caminos sinuosos ritmados por bancos desiertos. Nunca me han gustado como escenerio para mis fotos los parques  de dibujo geométrico, los parques francesces, cartesianos. Prefiero las disposiciones más naturalistas, un poco salvajes, lo que se conoce como English Garden. Los ingleses tratan estas naturalezas construidas que son los parques produciendo una mimesis de la naturaleza montaraz. Muchas veces estos parques son un trozo de naturaleza con unas pocas intervenciones.  Hay rincones en el Parque de la Ciudadela que responden a esta disposición  mezclados con otros geométricos. El origen militar del núcleo central del parque puede que sea el responsable. Sea lo que sea me hundo en ello i empiezo a tomar fotos.




Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977              foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                 foto Eduard Olivella 

Tendeixo a les penombres  mentre m’envolta un silenci  que deixa traspuar els sons de la ciutat que m’arriban llunyans pero nítids. El moment despres de la pluja fa que l’atmosfera sigui neta i els sons arriben clars i un punt metal.lics. Deixo el camí per uns moments per a trepitjar la gespa i la fullaraca humides que deixen anar una penetrant ferum dolçás de humus, de podridura.
Les ombres profundes tenen la virtud de fer imaginar el que hi pot estar amagat, l’entorn em resulta espés. I una solitud que em fa sentir com un gat a l’aguait.  No trobaré nomes dues persones a tot el meu periple: un pobre desgraciat tombat als peus d’una escala monumental i un avi amb un bastó caminat aprop d’un edifici del segle divuit. 
 Tiendo a las penumbras mientras me rodea un silencio que deja filtrar los sones de la ciudad que se oyen lejanos pero nítidos. El momento después de la lluvia hace que la atmósfera sea límpida y los sonidos llegan claros y un punto metálicos. Al desviarme del camino, piso césped y hojarasca húmedas que desprende un penetrante tufo dulzón de humus, de podredumbre.
Las sombras profundas tiene la virtud de  llevar a imaginar lo que puede estar ahí escondido; el entorno me resulta espeso. Y una soledad que me hace sentir como un gato al acecho.. No encotraré màs que dos personas en todo mi periplo: un pobre desgarciado tumbado al pié de una escalera monumental y un abuelocon bastón caminando a la vera de un edificio del siglo dieciocho.
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977            foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella


Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
No es mou res, la calma es absoluta. Només tremola la pell dels estanys que reflexa els nuvols d’un gris plom que cau cap a negre. Uns anecs esparsos dibuixen esteles angulars damunt les aigües.  I al centre del parc un estany oval que abraça una estàtua d’una dona nua derrotada sobre una pedra: Desconsol se l’anomena.  Sembla talment feta per aqueixa tarda. No se si en Llimona, l’escultor, la va fer pensat en la circunstància o en la história de Catalunya. El cos marmori en aquesta tarda rúfola em fa un calfret.
No se mueve nada, la calma es absoluta. Solo tiembla la piel de los estanques que refleja las nubes de un gris plomo que va cayendo a negro. Unos patos dispersos dibujan estelas angulares sobre las aguas. Y en el centro del parque un estanque oval que abraza una estátua de una mujer desnuda derrumbada sobre una piedra: por Desconsol (Desconsuelo) se la conoce. Parece hecha expresamente para esa tarde.  No se si Llimona, el escultor, la hizo pensando  en la circunstancia o en la historia de Cataluña. El cuerpo marmóreo en esta tarde desapacible me da un escalofrío.
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977        foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
Hi ha teòrics de l’art que sostenen que el paisatje en les pintors es una metàfora d’estats d’ànim. Aquesta colecció de imatges es pot veure també com paisatjes. Son la metàfora del meu estat d’anim de llavors?
Hay teóricos del arte que sostienen que el paisaje en los pintores es una metáfora de estados de ánimo. Esta colección de imágenes se puede ver también como paisajes. ¿Son la metáfora de mi estado de ánimo de entonces?.

jueves, 9 de febrero de 2012

ANTONI TÀPIES.

El meu respectuós i sincer homenatge a una de les persones més coherents amb el seu pais i la seva època.


Mi respetuoso y sincero homenaje a una de las personas más coherentes con su país y su época.




Galeria Maeght Barcelona, Octubre 1976   foto Eduard Olivella
La foto que us mostro es una de les moltes que l'hi vaig poguer fer mentre jo treballaba per a la Galeria Maeght a Barcelona. Aquesta la vaig fer durant l'inauguració de l'exposició de Luis Gordillo.


La foto que os muestro es una de la muchas que le pude tomar mientras yo trabajaba para la Galería Maeght en Barcelona. Esta la tomé durante la inauguración de la exposición de Luis Gordillo.




Galeria Maeght Barcelona, Gener 1979                  foto Eduard Olivella
Amb el seu gran amic el poeta Joan Brossa, el dia de la inauguració d'una exposició 
del propi Antoni Tàpies. Dos dels mes significatius artistes catalans del segle XX.


Junto a su gran amigo el poeta Joan Brossa, el día de la inauguración de una exposición del propio Antoni Tàpies. Dos de los mas significativos artistas catalanes del siglo XX.

domingo, 5 de febrero de 2012

Després del CIFB al MACBA


Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella 

Com que les fotos que m'han posat els comissaris son poques  per a reflexar el que vaig presentar en una sessió del "Dijous Fotogràfics", m'he decidit, seguint l'iniciativa de l'Anna Boyé, a publicar la resta en aquest bloc. Ella ho ha fet en forma de llibre pdf a les seves planes personals.
En la projecció del CIFB vaig presentar varios temes o series de imatges: una part eran fotos de gent al carrer  centrada en vells i nens, fotos preses els anys 60 i 70. Unaltra era un set d'imatges tancat : "El parc a la tarda" fetes al Parc de la Ciutadella quasi fosc, una tarda d'hivern. I finalment, un treball fet a Venecia mostrant la cara menys turística de la ciutat, intentant captar la vida de la gent que viu o treballa a la ciutat del Veneto. Aquestes no es poden veure a l' exposició del Macba doncs nomes hi han fotos relacionades amb Barcelona.
Començaré per les fotos de gent del carrer, que a  la exposició s'ha retolat com "Ciutat Vella" i s'en projecten unes quantes a la paret de la primera sala. Aquí n'he afegit unes quantes més.
Al 1969, jo tenia 21 anys i acababa de comprar la meva primera reflex a mitges amb un meu cosí (Canon FX amb un 50 mm i un 135 !!!). Abans feia fotos amb les del meu pare.


Como las fotos  que me han puesto los comisarios son pocas para reflejar lo que presenté en la sesión de los "Jueves Fotográficos", me he decidido, siguiendo la iniciativa de Anna Boyé, por publicar el resto en este blog. Ella lo ha hecho en forma de libro pdf en sus páginas personales.
En la proyección del CIFB presenté varios temas o series de imágenes: una parte eran fotos de gente en la calle centrada en viejos y niños, fotos tomadas en los 60 y 70. Otra era una serie cerrada de imágenes: "El parque por la tarde", tomadas en el Parque de la Ciudadela casi en oscuridad, una tarde de invierno. Y, finalmente, un trabajo hecho en Venecia mostrando la cara menos turística de la ciudad, en un intento por captar el quehacer de la gente que vive o trabaja en la ciudad del Veneto. Estas no pueden verse en la exposición del Macba pues solo hay fotos relacionadas con Barcelona.
Comenzaré por las fotos de la gente en la calle, que en la exposición se han rotulado como "Ciutat Vella" de las que se proyectan unas cuantas en la pared de la primera sala. Aquí he añadido unas más. En 1969 yo tenía 21 años y recién compraba mi primera cámara reflex a medias con un primo (Canon FX con un 50mm y un 135 !!!). Antes usaba una cámara de mi padre.




Vells i nens. Perque vaig triar aixó? Ara, amb la perspectiva dels temps penso que era mirar al passat i al futur en un moment en que ja deixava de ser un adolescent i s'em presentaba la vida amb tot la seva complexitat.

Viejos y niños. ¿Porque escogí eso?. Ahora, desde la perspectiva del tiempo pienso que era mirar al pasado y al futuro en un momento en que dejaba de ser un adolescente y se me presentaba la vida con toda su complejidad.






Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella
Discutint la punta de coixi.
Discutiendo el encaje de bolillos.






Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella
Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella
 Aquesta es l'estampa d'una parella de porters, forma de treball i de vida que ja ha desaparegut. Potser nomes queden alguns "conserges", que no viuen a la propia porteria. Amb tota una serie de tasques monotonament repetides en el temps,  morien a la porteria i els hi passaban als seus fills.

Esta es la estampa de una pareja de porteros, forma de trabajo y de vida que ya ha desaparecido. Puede que solo queden algunos "conserjes", que no viven en la propia portería. Con toda una serie de trabajos monotonamente repetidos en el tiempo, morian enla porteria y se la pasaban a sus hijos.






 Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

També els cirabotes ja son practicament fora del nostre entorn. Aquesta parada amb uns sitials singulars era sota els porxos de la Plaça Reial tocant a les Rambles. Sota aquests mateixos porxos n'hi habia dos o tres més.


También los limpiabotas están ya prácticamente fuera de nuestro entorno. Este quiosco con unos sillones singulares estaba bajo los porches de la Plaza Real junto a las Ramblas. Bajo estos mismos porches había dos o tres màs.
 Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                                                                                   foto Eduard Olivella 
En Joan Miró va pintar directament sobre les llunes de la seu del Colegi d'Arquitectes uns graffitis amb els seus característics traços, amb escobres i brotxes d'emblanquinar. Just a sobre hi  ha el famós fris de Picasso amb lo que, durant uns dies, aquestes façanes va esdevenir les mès potentes del mon.

http://es.wikipedia.org/wiki/Mir%C3%B3_otro

Joan Miró pintó directamente sobre las lunas de la sede del Colegio de Arquitectos unos grafittis con sus característicos trazos mediante escobas y brochas de encalar. Justo encima está el famoso friso de Picasso con lo que, durante unos días, estas fachadas se convirtieron en las más potentes del mundo.






Ciutat Vella, Barcelona  1978                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella
Aquest home llegia "Tuve un gran maestro", noveleta de l' "Oeste" escrita per un especialista de l'epoca en literatura "pulp fiction": Marcial Lafuente Estefania.

Este hombre leía "Tuve un gran maestro". novelita del "Oeste" escrita por uno de les especialistas de la época en literatura "pulp fiction": Marcial Lafuente Estefania.








Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella
Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella


Ciutat Vella, Barcelona  1969                                              foto Eduard Olivella
Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                            foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                                    foto Eduard Olivella

Ara m'en adono que la major part de les imatges d'aquesta selecció tenen com a fons pedres antigues perque les feia en els racons del Barri Gòtic, on jo vivia aleshores.



Ahora caigo en que la mayor parte de las imágenes de esta selección tiene como fondo piedras antiguas debido a que las tomaba en rincones del Barrio Gótico, donde entonces yo vivía.


Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                foto Eduard Olivella
Aquesta venedora del Mercat de la Boqueria, en el racó de les pagesas, fa el recompte dels beneficis del dia. Ara no es possible veure gent tant gran treballant. Els tenim jubilats i endosats en una residencia. Un costat bó i unaltre dolent.

Esta vendedora del Mercado de la Boquería, en el rincón de las payesas, hace el recuento de los beneficios del día. Ahora no es posible ver gente tan mayor trabajando. Los tenemos jubilados y endosados en un residencia. Un lado bueno y otro malo.







Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                foto Eduard Olivella

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                 foto Eduard Olivella
Aquestes fotos dels nens al colegi no son del Gòtic. Les vaig fer al "Grupo Escolar" de la plaça Lesseps. Era la meva primera feina retribuïda: "Maestro Sustituto Idóneo". Aquest era el tìtol de la meva plaça com a mestre. Vaig aprofitar per fer les fotos als meus alumnes d'amagat.

Estas fotos de escolares no son del Barrio Gótico. Las tomé en el "Grupo Escolar" de la Plaza Lesseps. Era mi primer trabajo retribuido: "Maestro Sustituto Idóneo". este era el título de mi plaza como maestro. Aproveché para hacer las fotos a escondidas.








Ciutat Vella, Barcelona  1969                               foto Eduard Olivella



Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                foto Eduard Olivella
Ciutat Vella, Barcelona  1969                                      foto Eduard Olivella



Ciutat Vella, Barcelona  1969                                             foto Eduard Olivella


Ciutat Vella, Barcelona  1969                                                   foto Eduard Olivella 

Ciutat Vella, Barcelona  1969                                             foto Eduard Olivella 




En la próxima entrada mostraré las fotos del  "Parc a la tarda"