lunes, 13 de febrero de 2012

EL PARC A LA TARDA El parque por la tarde

Tal com deia al primer post, avui us presento les fotos del set  "El parc a la tarda" que també es van veure al "Jueves Fotogràfico" del CIFB del dia 19 de Juny de 1980.
Según  anuncié en el primer post, hoy os presento las fotos del set "El parc a la tarda" que también se vió en el "Jueves Fotográfico" del CIFB del dia 19 de Junio de 1980.

                                                                        foto Eduard Olivella





Aquesta es la invitació que vaig enviar pel meu compte. La foto es feta a Madrid el 1968 a la "Ciudad Universitaria" on jo estudiaba. Les lletres me les va dissenyar en Vicenç Viaplana.
Esta es la invitación que mandé por mi cuenta. La foto fue tomada en Madrid en 1968, en la "Ciudad Universitaria" donde yo estudiaba. Las letras me las diseñó Vicenç Viaplana.


Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

A l'entrar al parc encara plovisquejaba. Ara no recordo d’on venia, potser del Born, de Maeght, pero sí que recordo que feia fred i era quasi fosc. L’hora del capvespre on tot es transforma. La llum somorta de la tarda d’hivern d’un cel que fa de teló de fons a un decorat fosc d’alcines, plàtans despullats i palmeres esponeroses, puntejat pels llums del fanals. M’endinso pels camins sinuosos ritmats de bancs deserts. No m’han agradat mai com a escenari de les meves fotos els parcs de dibuix geomètric, els parcs francesos, cartesians. Prefereixo les disposicions mes naturalistes, una mica salvatjes, el que es coneix com English Garden. Els anglesos tracten aquestes natures construides que son els parcs produint una mimesi de la natura feréstega. Molts cops aquests parc son un tros de natura amb unes poques intervencions. Hi ha recons del Parc de la Ciutadella que responen a aquesta disposició barrejats amb altres de geométrics. L’origen militar del nucli central del parc en pot ser el reponsable. Sigui el que sigui m’hi enfoso i començo a fer fotos.
Al entar en el parque aún lloviznaba. Ahora no recuerdo de dónde venía, puede que del Born, de Maeght, pero si que recuerdo que hacía frío estaba casi oscuro. La hora del atardecer cuando todo se transforma. La luz mortecina de la tarde de invierno de un cielo que hace de telón de fondo a un decorado oscuro de encinas, plátanos desnudos y palmeras frondosas, punteado por las luces de las farolas. Me adentro por caminos sinuosos ritmados por bancos desiertos. Nunca me han gustado como escenerio para mis fotos los parques  de dibujo geométrico, los parques francesces, cartesianos. Prefiero las disposiciones más naturalistas, un poco salvajes, lo que se conoce como English Garden. Los ingleses tratan estas naturalezas construidas que son los parques produciendo una mimesis de la naturaleza montaraz. Muchas veces estos parques son un trozo de naturaleza con unas pocas intervenciones.  Hay rincones en el Parque de la Ciudadela que responden a esta disposición  mezclados con otros geométricos. El origen militar del núcleo central del parque puede que sea el responsable. Sea lo que sea me hundo en ello i empiezo a tomar fotos.




Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977              foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                 foto Eduard Olivella 

Tendeixo a les penombres  mentre m’envolta un silenci  que deixa traspuar els sons de la ciutat que m’arriban llunyans pero nítids. El moment despres de la pluja fa que l’atmosfera sigui neta i els sons arriben clars i un punt metal.lics. Deixo el camí per uns moments per a trepitjar la gespa i la fullaraca humides que deixen anar una penetrant ferum dolçás de humus, de podridura.
Les ombres profundes tenen la virtud de fer imaginar el que hi pot estar amagat, l’entorn em resulta espés. I una solitud que em fa sentir com un gat a l’aguait.  No trobaré nomes dues persones a tot el meu periple: un pobre desgraciat tombat als peus d’una escala monumental i un avi amb un bastó caminat aprop d’un edifici del segle divuit. 
 Tiendo a las penumbras mientras me rodea un silencio que deja filtrar los sones de la ciudad que se oyen lejanos pero nítidos. El momento después de la lluvia hace que la atmósfera sea límpida y los sonidos llegan claros y un punto metálicos. Al desviarme del camino, piso césped y hojarasca húmedas que desprende un penetrante tufo dulzón de humus, de podredumbre.
Las sombras profundas tiene la virtud de  llevar a imaginar lo que puede estar ahí escondido; el entorno me resulta espeso. Y una soledad que me hace sentir como un gato al acecho.. No encotraré màs que dos personas en todo mi periplo: un pobre desgarciado tumbado al pié de una escalera monumental y un abuelocon bastón caminando a la vera de un edificio del siglo dieciocho.
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977            foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella


Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
No es mou res, la calma es absoluta. Només tremola la pell dels estanys que reflexa els nuvols d’un gris plom que cau cap a negre. Uns anecs esparsos dibuixen esteles angulars damunt les aigües.  I al centre del parc un estany oval que abraça una estàtua d’una dona nua derrotada sobre una pedra: Desconsol se l’anomena.  Sembla talment feta per aqueixa tarda. No se si en Llimona, l’escultor, la va fer pensat en la circunstància o en la história de Catalunya. El cos marmori en aquesta tarda rúfola em fa un calfret.
No se mueve nada, la calma es absoluta. Solo tiembla la piel de los estanques que refleja las nubes de un gris plomo que va cayendo a negro. Unos patos dispersos dibujan estelas angulares sobre las aguas. Y en el centro del parque un estanque oval que abraza una estátua de una mujer desnuda derrumbada sobre una piedra: por Desconsol (Desconsuelo) se la conoce. Parece hecha expresamente para esa tarde.  No se si Llimona, el escultor, la hizo pensando  en la circunstancia o en la historia de Cataluña. El cuerpo marmóreo en esta tarde desapacible me da un escalofrío.
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977        foto Eduard Olivella 

Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
Parc de la Ciutadella. Barcelona. Gener 1977                                         foto Eduard Olivella
Hi ha teòrics de l’art que sostenen que el paisatje en les pintors es una metàfora d’estats d’ànim. Aquesta colecció de imatges es pot veure també com paisatjes. Son la metàfora del meu estat d’anim de llavors?
Hay teóricos del arte que sostienen que el paisaje en los pintores es una metáfora de estados de ánimo. Esta colección de imágenes se puede ver también como paisajes. ¿Son la metáfora de mi estado de ánimo de entonces?.

No hay comentarios:

Publicar un comentario