lunes, 27 de febrero de 2012

VENECIA, VENECIA...


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella


Aquest es el tercer lliurament relacionat amb la exposició sobre el  Centre Internacional de Fotografia de Barcelona al MACBA que encara es pot veure fins al 20 de Maig. Les fotos que avui us presento forman part d'un més extens treball sobre la ciutat de Venecia que vaig fer durant l'abril de 1972. Algunes les vaig incloure en la projecció que vaig fer al CIFB. Al mateix temps tenia una exposició a la Galeria Procés al carrrer Sant Eusebi nº7 a Sant Gervasi i que duia en Idili Tapia i la seva dona i que vaig titolar "Imatges Retrobades" perque eran una mena de recull de les fotos que habia fet anys abans.
Esta es la tercera entrega relacionada con la expsición sobre el Centre Internacional de Fotografía de Barcelona en el MACBA que aún se puede ver hasta el 20 de Mayo. Las fotos que hoy os presento forman parte de un más extenso trabajo sobre la ciudad de Venecia que hice durante el mes de Abril de 1972. Algunas las incluí en la proyección que se dió en el CIFB. Simultáneamente tenía un exposición en la Galería Procés de la calle Sant Eusebi nº7 en el barrio de Sant Gervasi, impulsada por Idil.li Tapia y su mujer, y que titulé "Imágenes Reencontradas" porque eran una especie de recuento sobre las fotos que había tomado hasta entonces.




Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella

La selecció d'ara de imatges l'he fet per mostrar el que em va atreure d'aquella primera visita a la mítica ciutat. Tothom que pensa en Venecia te present l'aspecte històric, arquitectònic, artístic i melangiós, una mica babau, de la ciutat dels canals i la imatge mundial del lloc es basa en el seu potencial turístic. Pero a mi m'atreia indagar sobre els venecians: on eran, on vivian, que feian, com es vivía en una ciutat que es un parc turistic integral.
La presente selección de imágenes la he preparado para mostrar lo que me atrajo de aquella primera visita a la mítica ciudad. Quien piensa en Venecia tiene presente el aspecto histórico, arquitectónico, artístico y melancólico, un poco bobo, de la ciudad de los canales y la imagen mundial del lugar se basa en su potencial turístico. Pero a mi me atraía indagar acerca de los venecianos: donde estaban, donde vivían, que hacían, como se vivía en una ciudad que es un parque turístico integral. 


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella






Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella


Vaig descobrir que a Venecia hi vivia relativament poca gent; a la nit un desert fora dels punt forts turístics. La gent que feia que la ciutat funcionés vivía principalment a terra ferma, a Mestre, una ciutat bastant anónima just a la riba de la llacuna. La major part dels edificis estaban desocupats en un estat de conservació precari o be acollien petits hotels o albergs. Els hotels de luxe i les coleccions d'art invadían els espais dels vetustos palaus que pugnan el migrat espai amb una multitud de temples i convents tots amb el seu "campo" al davant. I un coquetó teatre de l'opera amb embarcador per a gòndoles. Tot i aixó la ciutat disposaba de un xarxa de botigues i de mercats com quansevulga altre.
Descubrí que en Venecia vivía relativamente poca gente; de noche un desierto fuera de los puntos fuertes turísticos. La gente que hacía que la ciudad funcionara vivía en su mayor parte en tierra firme, en Mestre, una ciudad bastante anónima al borde de la laguna. La mayor parte de los edificios estaban desocupados en un estado de conservación precario o bien acogían pequeños hoteles o albergues. Los hoteles de lujo y las colecciones de arte invadían los espacios de los vetustos palacios, que peleaban el escaso espacio con la multitud de templos y conventos cada uno con su "campo" en frente. Y un coqueto teatro de la ópera con embarcadero de góndolas. A pesar de esto la ciudad disponía de una red de tiendas y de mercados como cualquier otra.


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                               foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                      foto Eduard Olivella 


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella


Els venecians a Venècia es diferenciaban, als meus ulls, de la massa de turistes atrafegats perque caminaban (caminan) sense cap pressa, amb una certa parsimonia, pujant i baixant pacientment els inombrables pontets que superan el canals solcats per tota mena d'embarcacions adaptades a les necessitats de la vida qüotidiana. Em va donar la sensación de que habian adoptat una manera de viure que feia transparents als turistes. I ells eran transparents també pels visitants en ramat.
Em va costar trobar nens, i joves indígenes que no fossin cambrers pero ho vaig aconseguir en els petits tallers i a les "botegue". A més, els cartells de les diverses opcions polítiques en campanya electoral feien un contrast amb l'entorn  que em produia una certa emoció, jo que arribaba d'un pais que encara es llevaba cada dia amb una dictadura al carrer.
Los venecianos en Venecia se diferenciaban, bajo mis ojos, de la masa de turistas ajetreados porque caminaban (caminan) sin ninguna prisa, con cierta parsimonia, subiendo y bajando pacientemente de los innumerables puentecitos que superan los canales surcados por toda clase de embarcaciones  adaptadas a les necesidades de la vida cotidiana. Me dio la sensación de que habían adoptado una manera de vivir que hacia transparentes los turistas. Y ellos también eran transparentes para los visitantes del rebaño.
Me costó encontrar niños, y jóvenes indígenas que no fuesen camareros pero los conseguí en los pequeños talleres y "bottege". Además los carteles de las diferentes opciones políticas en campaña electoral daban un contraste que me producía una cierta emoción, yo que llegaba de un país que aún se levantaba cada día con un dictadura en la calle.


Venecia, 1972                                                         foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                          foto Eduard Olivella 
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella
Venecia, 1972                                                              foto Eduard Olivella 

Venecia, 1972                                                                     foto Eduard Olivella 


Part de les imatges que podeu veure estan fetes amb una càmera de format mitg (Yashika, còpia a preu mòdic del la Rolleiflex binocular) que em va deixar en Vladi de Semir, company de fatigues fotogràfiques i d'altra mena d'aleshores.
Parte de las imágenes que podeis ver fueron tomadas con una cámara de formato medio (Yashika, copia a precio módico de la Rolleiflex binocular)  que me prestó Vladi de Semir, compañero de fatigas fotográficas y de otras especies por aquel entonces.


Venecia, 1972                                                                                                                         foto Eduard Olivella






El CIFB em va editar una postal, ara esgrogeida, amb una imatge que volia simbolitzar la Venecia a l'ombra, lluny de les lluminaries del turisme.
El CIFB me editó una postal, ya amarillenta, con una imagen que quería simbolizar la Venecia a la sombra, lejos de los oropeles del turismo.


No hay comentarios:

Publicar un comentario